Un estudi de l'INCAS constata que ho aconsegueixen en una relació del 84,7% contra el 2,1% que no ho aconsegueixen. El factor clau és que es crea un "vincle especial de solidaritat en el que les persones comprometen mútuament aspectes importants de la seva vida". Llegir més.

Jean Monet afirmava que l'acte humà per excel·lència era el de la unió. Sabia el que es deia perquè ell fou un dels pares fundadors, junt amb Adenauer, De Gasperi i Schuman, de la reconstrucció i unitat europea que posava fi a segles de guerres i destruccions. Ells foren la clau de vosta d'un dels més grans renaixements d'Europa, en la pau, la convivència, i el benestar, un renaixement avui malmès i en risc, perquè l'esperit inicial ha estat devorat pel materialisme de vol gallinaci.

Llegir més: Cristians, som l'ànima del món (I) i Cristians, som l'ànima del món (i II).

Llegeix aquest article publicat a La Vanguardia sobre la clonació humana, deixa el teu comentari i reenvia aquesta alerta.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130517/54373589534/por-que-clonar-embriones-humanos.html

Exemple de comentari que ha deixat en Jordi Cabot, membre de la Comissió Executiva d'e-cristians:

"Pel que fa a l'exercici de ficció que proposa l'articulista, cal pensar primer si és lícit plantejar-lo: Per què ha d'existir un tanc de nitrogen amb cent embrions? Qui i per a què els ha concebut? Els embrions humans en la naturalesa existeixen per esdevenir humans, no per ser emmagatzemats en un tanc de nitrogen. La ficció que planteja no és lícita, perquè suposa implícitament que hom pot fabricar embrions i emmagatzemar-los.

En segon lloc, tampoc no és aplicable al cas de la leucèmia d'una persona, doncs en aquest cas no cal escollir: cap embrió no està en perill per la leucèmia d'una persona... excepte per les idees de la biòloga Anne McLaren i del Josep Corbella."

Article de Jordi López Camps, publicat a catalunyaireligio.cat el 2 de maig

Normalment no escric comentaris llargs. Però el d’avui considero que s’ho val. Vull reflexionar sobre la iniciativa legislativa del PSC, proposició de llei, per eliminar tot tret característic de la religió en els actes institucionals que organitzin el Parlament i la Generalitat de Catalunya. Vaig ser director general d'afers religiosos durant l'etapa final del primer tripartit i, en el següent, assessor del President Montilla en temes religiosos. Això vol dir que, durant el govern socialista de la Generalitat vaig poder influir, sempre dins dels meus modestos límits, en la política religiosa de la institució de govern dels catalans. Algunes coses bones es feren en aquest sentit. El govern de Catalunya,i el seu President, varen estar presents en molts actes de caire religiós. Durant aquell període vaig acompanyar al president de la Generalitat a totes les misses de sant Jordi que es feren al Palau de la Generalitat amb la corresponent oposició mediàtica dels sectors laïcistes que no ho veien bé. Ara, quan el PSC ja no és partit de govern, s’ha pres la iniciativa de presentar una proposta de llei per impedir que des de les institucions polítiques catalanes es promoguin actes que donin un tracte preeminent a les religions. Sorprèn. L'argument justificatiu, segons he pogut llegir, és que fer-ho és "practicar un nacionalcatolicisme vergonyant superat per la història". Davant de la contundència d’aquesta argumentació sobren paraules, però això no he sabut trobar més raons en les explicacions donades per qui presentà aquesta proposta.

En altres temps, alguns cristians situats en l'univers dels socialistes catalans, hauríem estat consultats sobre com actuar davant aquesta situació. Ja que aquesta pot semblar incoherent amb el mandat constitucional d’independència política respecte les confessions religioses i que, per la tradició del nostre país, afecte de ple a l’Església catòlica. El debat real sobre aquest tema està obert perquè el Tribunal Constitucional, en el seu moment, procurà no orientar el text de la Constitució vers el model de laïcitat excloent, sinó que introduí la idea de laïcitat positiva. Principi que convida a que els poders polítics vagin més enllà de les paraules i hagin d’omplir de contingut aquest concepte. La reflexió sobre la missa de sant Jordi al Palau de la Generalitat era una bona ocasió per aportar continguts al concepte proposat pel Tribunal Constitucional.

En la construcció d’aquesta model de laïcitat positiva cal resoldre moltes qüestions que perduren d’un passat en el qual les estructures d’estat i, algunes polítiques, eren confessionals. Cal saber respondre a preguntes del tipus: ¿Què cal fer quan en un esdeveniment institucional s’integra un acte religiós?¿Cóm han s’inclouen tradicions i costums, algunes d'origen religiós, dins dels comportaments institucionals? ¿Han de participar les altres religions? ¿Qui té la iniciativa de fer l’acte religiós? ¿Qui convida a l'esdeveniment?¿En l'espai públic han de fer-se actes religiosos? ¿Qui són els afectats moralment per aquests esdeveniments? ¿Com s’avalua la vinculació entre l’acte religiós i la tradició? ¿S’han de regular per llei aquests comportaments o existeixen altres mecanismes d’ús més amable? Aquestes són algunes de les preguntes que cal formular amb l’objectiu de construir un model de laïcitat positiva propi d’una societat plural i diversa. I cal fer-ho a partir d’un diàleg obert i sincer, sense pretendre rèdits polítics perquè al darrera de tota pregunta i resposta hi ha sensibilitats vinculades a creences i conviccions que cal saber escoltar i atendre. En qualsevol cas, tot és més complex que l’ocurrència del nacionalcatolicisme.

Considero que la iniciativa dels socialistes catalans és un error. En primer lloc, perquè obvia l’anàlisi seriosa sobre com omplir de contingut real el mandat constitucional a partir de propostes pràctiques. El procés de consolidació de la laïcitat positiva ha de fer-se de forma comprensible per la ciutadania normal i de forma coherent amb el que és la pràctica social habitual. Però també és una errada política per vàries raons. La primera està relacionada amb la congruència de la proposta. Tot i que la iniciativa legislativa proposada pel PSC es limita a les institucions de la Generalitat, per coherència el legislador hauria de procurar que la normativa s’estengués a tot l’àmbit públic. Si és així, ¿com s’hauria d’aplicar en els ajuntaments? ja que és l’àmbit on es donen la majoria de relacions entre l'espai públic i religiós. Sinó no es vol això i l’únic objectiu pretès és treure la missa de Sant Jordi dels programes institucionals de la Generalitat existeixen altres mesures pràctiques no legislatives per aconseguir-ho. A més, estirant la lògica d’evitar confusions entre l’espai polític i el religiós, ¿quina festa hauria de celebrar la Generalitat el dia 23 d’abril?, doncs aquest dia commemora una festa religiosa amb el caràcter de patronatge, també religiós, de Catalunya; o ¿com s’explica que el Govern atorgui unes condecoracions que porten el nom de creu de Sant Jordi?.La lògica de l’absurd ens porta a un embolic.

La no confessionalitat de l'estat preservada constitucionalment no pressuposa impedir o prohibir la manifestació natural del caràcter religiós de moltes de les tradicions de la nostra història, així com noves manifestacions culturals que estan influïdes per algun element religiós. Tradicions que, per si fos el cas, estiguessin amenaçades la seva considero que la seva protecció fora responsabilitat pública. La reserva argumental del laïcisme excloent d’algunes persones sobre la presència del fet religiós en l’espai públic, resultat d’una lectura particular de la Il·lustració, que contrasta amb la naturalitat com el fet religiós és viu en la cultura política nord-americana hereva també del mateix pensament il·lustrat. Com a mostra de la diferent valoració del mateix fet, només cal observar el ritual de pressa de possessió dels presidents nord-americans.

L’altre error polític és obrir un front de perplexitat i d’incomoditat amb l’Església catòlica catalana, principal destinatària de la iniciativa legislativa. Fins ara les relacions entre els socialistes catalans i els catòlics catalans era cordial, d’entesa i cooperació. Hi havia diàleg i coincidència en molts aspectes. Les autoritats eclesiàstiques catalanes s’havien mostrat respectuoses amb les obres de govern dels socialistes catalans, i aquests havien estat sensibles a les necessitats de l’Església catòlica. Això era un fet substantiu que marcava una diferència entre el que passava a Catalunya i, principalment a Madrid, on les tensions eren notòries i evidents. L’anticlericalisme que es respira allí, en part comprensible per l’hostilitat de determinades jerarquies eclesiàstiques, jo mai l’he trobat actiu a Catalunya. Per això la postura presa pel PSC, de la qual en discrepo de dalt a baix, en sorprèn perquè coincideix amb les reflexions que es fan avui des del PSOE sobre aquest tema en relació a la seva comprensió de la laïcitat. La deriva radical impulsada pel PSOE pot perjudicar el pensament del socialisme català en relació al fet religiós. Interpreto aquesta proposta de llei com la renúncia del PSC al que era el seu patrimoni polític respectat i creïble sobre el fet religiós, i un retrocés en el respecte i admiració que alguns cristians trobaven  amb el socialistes catalans.

Si la perspectiva laïcista acaba imposant-se en el PSC, la qual té notoris promotors en l'actual direcció, tinc la impressió que es perdrà la credibilitat aconseguida per aquell entre determinats ambients cristians i, probablement, alguns d’aquests deixaran d’identificar-se en les seves propostes polítiques. Voldria acabar amb la mateixa pregunta que feia un bon amic cristià i vell militant socialista en el seu blog: ¿qui assessora al PSC en aquests temes? Abans sabia quines persones ajudaven a definir la política d’aquest partit sobre el fet religiós; però ara no sé qui ho fa. En qualsevol cas, no trobo que les decisions presses siguin les encertades.

e-cristians us convida a participar en aquesta Iniciativa Ciutadana que es presentarà en el Parlament Europeu a favor de la Vida.

L'objectiu principal d'aquesta iniciativa és la defensa de la vida i la dignitat de tot ésser humà ja des de la seva etapa vital com a embrió.

Tota la informació la trobaràs a http://ww.oneofus.eu/es/

Com es pot participar?

- Molt senzill, firmant on-line a http://oneofus.eu/es/

- També es poden recollir signatures en el formulari per imprimir que apareix a la web remetent-lo a:

Pº Castellana, 166, esc. 2, 3º

28046-Madrid

Tenim fins l'1 de novembre de 2013 per a la recollida d'1.000.000 de signatures en almenys 7 països de la Unió, s'hi han adherit a aquesta iniciativa 25 dels 27 països membres.

En el moment de redactar aquesta alerta ja es comptabilitzaven 112.676 signatures.

És molt important demostrar als dirigents de la Unió Europea la força dels defensors de la vida amb la presentació de moltes signatures.

Ànim i moltes gràcies!