¿Què va ser la Rosa Blanca?
La Rosa Blanca estava formada per cinc estudiants, tots ells al voltant de la vintena, de la Universitat de Múnich. Hans Scholl i la seva germana Sophie lideraven la resta del grup, que incloïa a Christoph Probst, Alexander Schmorell i Willi Graf. S’hi va afegir un professor, Kurt Huber, qui va preparar les dues darreres sèries de fulletons.
Els barons de la Rosa Blanca eren veterans de guerra, doncs havien lluitat tant en el front francès com en el rus. Havien estat testimonis de les atrocitats nazis, tant en el cap de batalla com en l’Holocaust, i eren conscients de que el revés que la Wehrmacht havia sofert en Stalingrado finalment portaria a Alemanya a la derrota.
Després d’una llarga temporada d’aturament en llurs activitats a la segona meitat de juliol de 1942, la Rosa Blanca va adoptar una postura més enèrgica contra Hitler el febrer de 1943, repartint les dues últimes sèries de fulletons i pintant eslògans antinazis per tot Munich, principalment a les portes de la Universitat. La darrera distribució va tenir lloc a la Universitat, el 18 de febrer de 1943, per tal de coincidir amb la sortida de classe dels estudiants.
Com la majoria de fulletons ja repartits en llocs importants, Sophie Scholl va decidir pujar les escales fins a dalt de l’atri i llançar els últims fulletons sobre els estudiants. Va ser vista pel conserge, qui era membre del partit Nazi, i la va arrestar juntament amb el seu germà. Els altres membres actius aviat van caure en batuda., i tant el grup com tot aquells associats varen ser interrogats.
Els Scholl i Probst van ser els primers en comparèixer davant el tribunal, el 22 de febrer de 1943. Se’ls declarà culpables de traïció. Roland Freisler (el Jutge Suprem del Tribunal del Poble d’Alemanya) els condemnar a ser executats en la guillotina aquell mateix dia. Els altres membres clau del grup també foren decapitats més tard, aquell estiu. Amics i companys de la Rosa Blanca, aquells qui havien ajudat en la preparació i distribució de fulletons, així com recaptat diners per a la vídua i els fills petits de Probst, van ser sentenciats a penes de presó entre els sis mesos i els deu anys.
(extret de Wikipedia)
