El passat 29 de desembre, el Congrés Popular Nacional (parlament nominal) de Xina va aprovar una llei sobre planificació familiar que consagra la política del fill únic, de fet en vigor durant les dues últimes dècades. La legislació entrarà en vigor el pròxim 1 de setembre. Aquesta política demogràfica es va iniciar el 1979 amb una decisió del Comitè Central del Partit Comunista. Des d’aleshores, les parelles que visquin a les ciutats només poden tenir un fill, i a les zones rurals es permet un segon fill al cap de diversos anys després del naixement del primer. En cas d'incompliment, les autoritats imposen al matrimoni infractor una multa que, per la seva quantia (tres vegades el salari mig anual), suposa la marginació social.

Aquesta política s'ha aplicat amb diferent rigor segons les èpoques. Entre temporades de major tolerància han estat freqüents els avortaments i les esterilitzacions imposades per la força. La natalitat és, així, un dels camps on més es nota la inseguretat jurídica, endèmica a Xina. De vegades, els responsables locals de les Comissions de Planificació Familiar fan la vista grossa a canvi de diners. però, per ratxes, les autoritats es lliuren amb zel al compliment del pla, utilitzant contundents sancions contra matrimonis rebels i funcionaris corruptes.

La nova llei pretén assegurar el compliment de la política del fill únic, i alhora frenar els abusos dels encarregats d'aplicar-la, que han provocat protestes a la Xina i a l'estranger. Segons el govern, permetrà d'exercir accions legals contra els funcionaris que s'hi excedeixin. També obrirà la porta a altres plets. Un desencís que ha començat a percebre's a Xina és el de marits en desacord amb la decisió de les seves dones de no tenir fills. Un d'ells va demandar la seva esposa, per avortar sense consentiment d'ell, així com l'hospital que va realitzar l'avortament. El tribunal va rebutjar la demanda a falta de base en la legislació vigent (China Daily, 31-XII-2001). La nova llei, diu el govern, permetrà que els jutges resolguin casos semblants, ja que estableix que homes i dones gaudeixen d'igual dret a tenir fills, i comparteixen la responsabilitat de la planificació familiar.

Tanmateix, s'haurà de veure com es tradueix això a la pràctica, ja que una altra llei, l’anomenada de Protecció dels Drets de les Dones, reconeix a la dona potestat per decidir si té o no un fill. En qualsevol cas, l'absurd de portar els assumptes de procreació entre esposos al terreny judicial deriva de l'absurd bàsic de legislar els naixements.

Efectes perversos

I el substantiu de la nova llei és que sanciona la prohibició de tenir més d'un fill per parella. Permet excepcions per a les zones rurals, les minories ètniques i les parelles formades per dos fills únics. A més, prohibeix el diagnòstic prenatal del sexe i l'avortament selectiu de nenes. Amb això últim es pretén evitar un dels efectes perversos de la política del fill únic. A causa de la tradicional preferència pels fills barons (les filles tenen menys possibilitats d'atendre als seus pares quan són grans), molts matrimonis avorten en saber que esperen una nena, per no esgotar la seva quota amb una filla.

Així, a la Xina neixen 117 nens per cada 100 nenes, una proporció anormalment alta. A les zones rurals s'arriba a 120 per 100. A la població total, ja hi ha més homes (51,6%) que dones. Un estudi publicat a Science el 1995 predeia que a partir de 2010 un milió de xinesos per any no podrien trobar esposa. Però el dèficit de població femenina ja és agut al camp. En algunes zones on la política del fill únic s'ha fet complir de manera més estricta, només hi ha unes 70 dones per 100 homes. Això s'està traduint en que ara és el nuvi qui ha de pagar la família de la núvia. La “dot al revés” pot assolir l'equivalent de 4.000 dòlars (xfr. International Herald Tribune, 26-VI-2001).

Altres conseqüències de la política del fill únic són el tràfic de dones davant la carestia d’esposes, l'abandonament d'infants i el consegüent desbordament dels orfenats.

La política del fill únic contrasta amb l'aprovat en la Conferència Mundial sobre la Dona (Pequín, 1995), on, en parlar de la salut reproductiva, es reconeix la llibertat de procrear i el dret de la dona a “tenir control sobre les qüestions relatives a la seva sexualitat”. Però el Fons de l'ONU per a la Població, tan actiu en la defensa de “els drets reproductius”, no ha denunciat la postura del govern xinès.